El dia 19 de desembre vaig anar al CAP per fer-me una anàlisi de sang. Volia fer-me una revisió (o com dic jo, passar la ITV). Vaig demanar que també em miressin com estava a nivell de MTS (Malalties de Transmissió Sexual), doncs no sempre he sigut massa responsable en la prevenció; ho haig de reconèixer.
El dia 28 de desembre vaig tornar al CAP per a recollir els resultats. De fet no les tenia totes, perquè tenia l'impressió que alguna cosa sortiria malament; portava una bona temporada bevent massa alcohol. Resulta que tenia hora amb la meva doctora a les 9:50 del matí i no vaig entrar a la consulta fins a les 10:40. Tenia tantes ganes de saltar-li a sobre... però alguna cosa a la seva mirada va distreure la meva fúria. Ens vam asseure a la cadira simultàniament, em va treure el resultat de la meva analítica i la va deixar davant seu. Em va dir que "tot està correcte, vaja, dins dels nivells permesos... excepte un petit detall... t'hem trobat anticossos i... has donat positiu a la prova del VIH”.
Em vaig quedar en blanc, totalment absent, mentre la doctora seguia parlant: [...] Abans la gent moria d'això però actualment aquesta malaltia és crònica. No has de patir per res. Saps de què es tracta? Doncs és un virus que ataca al sistema de defenses del cos i les va reduint. Però avui en dia existeix una medicació que fa que s'estabilitzi el nivell de defenses. Pots tenir una vida perfectament normal però prenent precaucions en tot un seguit de situacions [...] La seva veu era com un soroll de fons, ni l'escoltava ni pensava en res. Ella simplement seguia fent el seu monòleg. [...] A més, s'avança a passos de gegant. Ara les dones seropositives també poden tenir fills. Jo no m'ocuparé del teu cas, et derivaran a la doctora M. que és l'especialista que porta tots els casos de la regió. D'aquí a uns dies et trucaran per donar-te hora".
Vaig sortir de la consulta a pinyó fix pensant que havia de passar pel banc a fer unes gestions i imperiosament anar a casa a dutxar-me (com si una dutxa em tragués el problema de sobre). Davant la caixa m’hi vaig trobar a un noi de la colla i em va fer la pregunta de sempre: “Què tal? Com va?” i jo li vaig respondre “Crec que... bé”. Per la cara que va posar es devia pensar que estava totalment drogada.
Com cada divendres, tenia hora a acupuntura a les 12h. Quan estava a la sala i la Maria m’anava clavant les agulles vaig reaccionar. Potser l’estava posant en perill? Què era això que tenia? Sabia que era dolent però no tenia ni idea de què es tractava. Em moriria aviat? Em va entrar el pànic i no sabia què fer ni a on aferrar-me. Sortint de l’acupuntura vaig trucar a la Marta (una molt bona amiga) i li vaig dir que ens havíem de trobar en aquell mateix instant. Vaig passar a buscar-la i vam anar a passejar els gossos. Ella estava molt preocupada perquè era evident que em passava alguna cosa. Vaig treure forces del més profund de mi i ho vaig deixar anar. Em va abraçar tant fort que les dues ens vam posar a plorar. Recordo que em va dir “quina injustícia més gran!!”.
La tarda a la feina se’m va fer eterna i insuportable. Sort que em vaig quedar sola a partir de les 17h! Se’m va ocórrer informar-me a través d’Internet sobre què era el virus del VIH i la diferència amb el SIDA, com podia transmetre el virus, quins canvis d’hàbits havia de fer, experiències d’altres persones, etcètera. Vaig trobar pàgines que em deien que tenia un promig de 10 anys de vida. No podia fer res més que plorar. Em vaig proposar no tornar a llegir més coses d’Internet, doncs la majoria d’informació podia ser errònia o obsoleta; valia més la pena esperar a tenir cita amb l’especialista.
Sortint de la feina havíem quedat amb alguns de la colla per anar a veure a una amiga. Recordo que a casa seva hi havia una garrafa d’aigua de 5 litres i un noi de la colla va destapar-la i va fer el gest per beure-hi a morro. L’amiga li va dir que NO! Llavors una altre noi de la colla va replicar: “Collons, ni que algú tingués el SIDA”.
Aquest va ser el meu primer dia com a (oficialment) seropositiva.
El dia 28 de desembre vaig tornar al CAP per a recollir els resultats. De fet no les tenia totes, perquè tenia l'impressió que alguna cosa sortiria malament; portava una bona temporada bevent massa alcohol. Resulta que tenia hora amb la meva doctora a les 9:50 del matí i no vaig entrar a la consulta fins a les 10:40. Tenia tantes ganes de saltar-li a sobre... però alguna cosa a la seva mirada va distreure la meva fúria. Ens vam asseure a la cadira simultàniament, em va treure el resultat de la meva analítica i la va deixar davant seu. Em va dir que "tot està correcte, vaja, dins dels nivells permesos... excepte un petit detall... t'hem trobat anticossos i... has donat positiu a la prova del VIH”.
Em vaig quedar en blanc, totalment absent, mentre la doctora seguia parlant: [...] Abans la gent moria d'això però actualment aquesta malaltia és crònica. No has de patir per res. Saps de què es tracta? Doncs és un virus que ataca al sistema de defenses del cos i les va reduint. Però avui en dia existeix una medicació que fa que s'estabilitzi el nivell de defenses. Pots tenir una vida perfectament normal però prenent precaucions en tot un seguit de situacions [...] La seva veu era com un soroll de fons, ni l'escoltava ni pensava en res. Ella simplement seguia fent el seu monòleg. [...] A més, s'avança a passos de gegant. Ara les dones seropositives també poden tenir fills. Jo no m'ocuparé del teu cas, et derivaran a la doctora M. que és l'especialista que porta tots els casos de la regió. D'aquí a uns dies et trucaran per donar-te hora".
Vaig sortir de la consulta a pinyó fix pensant que havia de passar pel banc a fer unes gestions i imperiosament anar a casa a dutxar-me (com si una dutxa em tragués el problema de sobre). Davant la caixa m’hi vaig trobar a un noi de la colla i em va fer la pregunta de sempre: “Què tal? Com va?” i jo li vaig respondre “Crec que... bé”. Per la cara que va posar es devia pensar que estava totalment drogada.
Com cada divendres, tenia hora a acupuntura a les 12h. Quan estava a la sala i la Maria m’anava clavant les agulles vaig reaccionar. Potser l’estava posant en perill? Què era això que tenia? Sabia que era dolent però no tenia ni idea de què es tractava. Em moriria aviat? Em va entrar el pànic i no sabia què fer ni a on aferrar-me. Sortint de l’acupuntura vaig trucar a la Marta (una molt bona amiga) i li vaig dir que ens havíem de trobar en aquell mateix instant. Vaig passar a buscar-la i vam anar a passejar els gossos. Ella estava molt preocupada perquè era evident que em passava alguna cosa. Vaig treure forces del més profund de mi i ho vaig deixar anar. Em va abraçar tant fort que les dues ens vam posar a plorar. Recordo que em va dir “quina injustícia més gran!!”.
La tarda a la feina se’m va fer eterna i insuportable. Sort que em vaig quedar sola a partir de les 17h! Se’m va ocórrer informar-me a través d’Internet sobre què era el virus del VIH i la diferència amb el SIDA, com podia transmetre el virus, quins canvis d’hàbits havia de fer, experiències d’altres persones, etcètera. Vaig trobar pàgines que em deien que tenia un promig de 10 anys de vida. No podia fer res més que plorar. Em vaig proposar no tornar a llegir més coses d’Internet, doncs la majoria d’informació podia ser errònia o obsoleta; valia més la pena esperar a tenir cita amb l’especialista.
Sortint de la feina havíem quedat amb alguns de la colla per anar a veure a una amiga. Recordo que a casa seva hi havia una garrafa d’aigua de 5 litres i un noi de la colla va destapar-la i va fer el gest per beure-hi a morro. L’amiga li va dir que NO! Llavors una altre noi de la colla va replicar: “Collons, ni que algú tingués el SIDA”.
Aquest va ser el meu primer dia com a (oficialment) seropositiva.
